Quan el franquisme va perdre la universitat : el PSUC i el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (curs 1965-1966) / Andreu Mas-Colell, Pau Verrié (coordinadors) ; Albert Corominas, Pere Gabriel, Joan Clavera, Esteve Lamote de Grignon, Salvador Jové



Barcelona : Editorial Base, 2021
176 p. ; 24 cm (Base històrica, 171) 
ISBN 9788418434471

L'any 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona en una assemblea al convent dels caputxins de Sarrià, coneguda també anys després com "la Caputxinada". Era el resultat d'anys de lluita per la democràcia des de la universitat, i va ser l'esperó per a l'establiment de la Taula Rodona que, per primera vegada des de la Guerra Civil, unia en un ens de coordinació tota l'oposició democràtica. El PSUC sortia així de l'isolament a què havia estat sotmès fins aleshores per les altres forces polítiques. Cinc anys més tard es va constituir l'Assemblea de Catalunya, de la qual celebrem aquest any el 50è aniversari, com a culminació del procés d'unitat de les forces democràtiques. Cinquanta anys més tard, els set militants que constituïen el Comitè d'Estudiants del PSUC del curs 1965-1966, que posteriorment van seguir trajectòries professionals i polítiques diverses, es van retrobar i van decidir fer conjuntament una reflexió política sobre aquell període, el que va representar l'SDEUB i el paper que hi va tenir el PSUC, com estava estructurada i treballava l'organització universitària i les relacions que tenia amb la direcció del Partit. El Sindicat Democràtic va sobreviure fins al 1968, sotmès a una repressió constant i intensa. Tanmateix, les organitzacions franquistes no van tornar a ocupar la universitat catalana i aquesta, socialment i culturalment, va esdevenir territori democràtic. (Editorial).

Bandera Roja : del maig del 68 a l'inici de la transició / Jordi Borja
Borja i Sebastià, Jordi


Barcelona : Edicions 62, 2018
133 p. ; 23 cm (Llibres a l'abast, 447) 
ISBN 9788429777338

La lluita política estudiantil a la universitat a finals dels anys 60 va estar marcada per Bandera Roja, una organització d'esquerres antifranquista, nascuda la tardor de 1968 amb gent de la universitat i dels sindicats estudiantils, que va arribar a ser, deixant de banda el PSUC, l'organització política clandestina amb més militants, uns 500 organitzats clandestinament i un entorn bastant nombrós, i amb els anys ha resultat ser el primer espai de socialització política d'una pila de noms que després ha tingut influència: Jordi Solé Tura, Antoni Comín, Antoni Castells, Manuel Castells, Josep Ramoneda, Teresa Eulàlia Calzada, Pere Vilanova, Ferran Mascarell, Joan Subirats, Marina Subirats, Borja de Riquer, Eulàlia Vintró, els germans Tusón i un llarguíssim etcètera. Poques persones poden explicar tan bé què va ser allò com Jordi Borja, l'autor, perquè juntament amb Jordi Solé Tura inicialment en van ser l'ànima. (Editorial).

SDEUB : estudiants creant democràcia i trencant amb la dictadura / Jordi Mir Garcia
Mir Garcia, Jordi


En: 175350 Les Mans del PSUC : militància ; Puigsech Farràs, Josep; Pla, Giaime (Eds.). Barcelona : Memorial Democràtic, 2017

Les Mans del PSUC : militància / Josep Puigsech Farràs i Giaime Pla (ed.)



Barcelona : Memorial Democràtic, 2017
298 p. ; 23 cm (Documents del Memorial Democràtic, 7) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català i castellà.
ISBN 9788439396499

Que el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) ha estat un dels eixos vertebradors de la trajectòria històrica catalana del segle XX és una realitat més que incontestable. Sense ell, els anys de la Guerra Civil, els de la lluita contra la Dictadura i els de la Transició no haurien estat els mateixos. El PSUC fou una organització significativa durant els anys bèl·lics, esdevingué el motor de la posterior lluita antifranquista i, finalment, un dels protagonistes principals de la transició a la democràcia. Així, doncs, 1936-1990 són els anys d'una Catalunya marcada, entre d'altres elements nuclears, pel PSUC. Precisament per aquest fet, i tot aprofitant que recentment se n'acaba de commemorar el vuitantè aniversari del naixement, resulta una bona oportunitat afrontar una nova reflexió sobre el contingut i significat. (Editorial).


Conté:
- 175351  Martín Ramos. José Luis. Un partido de clases trabajadoras y popular.
- 175352  López i Esteve. Manuel. El PSUC i la lluita per l'alliberament nacional (1936-1939).
- 175353  Puigsech i Farràs. Josep. El PSUC davant el repte de la diplomàcia soviètica.
- 175354  Campillo Guajardo. Maria. Els Escriptors catalans i el PSUC durant la guerra.
- 175355  Molinero Ruiz. Carme. El Motor de la lluita antifranquista.
- 175356  Erice. Francisco. Política de alianzas y movilización de masas de los comunistas españoles (1954-1977).
- 175357  Varo Moral. Nadia. Les Dones del PSUC durant el franquisme.
- 175358  Sempere i Carreras. Joaquim. Intel·lectuals i cultura en la trajectòria política del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
- 175359  Mir Garcia. Jordi. SDEUB : estudiants creant democràcia i trencant amb la dictadura.
- 175360  Pala. Giaime. El PSUC davant la qüestió nacional (1949-1980).
- 175361  Mayayo i Artal. Andreu. Militants a la transició.
- 175362  Cebrián i Serret. Carme. Estimat PSUC.
- 175363  Tafalla i Montferrer. Joan. Les Conseqüències de la transició en el PSUC.
- 175364  Digón Martín. Raül. Del roig i el verd (en l'adéu al PSUC).

Al Paranimf! : la primera revolta estudiantil / Maria Coll i Pigem
Coll i Pigem, Maria


Barcelona : Base, 2017
200 p. ; 24 cm (Base històrica, 142) 
ISBN 9788416587636

El 21 de febrer de 1957 més de sis-cents estudiants es van reunir al Paranimf de la Universitat de Barcelona amb la intenció de celebrar la primera Assemblea Lliure d'Estudiants. La concentració, però, va acabar convertint-se en una tanca a favor de la democratització de la Universitat i en l'acte més massiu protagonitzat fins aleshores per una joventut que començava a posicionar-se públicament contra la dictadura franquista. Seixanta anys després de l'emblemàtica revolta estudiantil de Barcelona, la historiadora i periodista Maria Coll i Pigem, col·laboradora habitual de Sàpiens i codirectora de la revista Valors, publica Al paranimf! La primera revolta estudiantil. Aquest llibre, a través de la veu de diversos testimonis directes, es presenta com una crònica detallada i emocionant d'aquella jornada, però explica també els mesos de preparatius així com les greus conseqüències que van patir els participants. Un volum imprescindible per conèixer que va succeir al paranimf de la Universitat de Barcelona aquell 21 de febrer de 1957. (Editorial).

La Caputxinada, 50 anys [Enregistrament de vídeo]



2016
1 fitxer de vídeo (89 min) : digital, so, col., fitxer MPEG
Enregistrament: Barcelona : sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu Barcelonès, 7 de març de 2016. Acte organitzat per la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès. Presenta: Jordi Casassas Ymbert i Joan Solé. Intervenen: Carles Santacana, Carme Trilla, Pau Verrié i Joan Botam.

La Caputxinada és el nom amb que fou conegut popularment el setge al qual foren sotmesos els representants de totes les facultats i escoles universitàries de Barcelona, així com els convidats intel·lectuals, durant l'acte de constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, els dies 9, 10 i 11 de març de 1966. La Caputxinada, constituí la culminació de tot un procés que arrenca el 1957 i que anava dirigit a aconseguir la creació d'un sindicat democràtic i funcional dels universitaris, el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que va acabar amb l'hegemonia del sindicat franquista (SEU) i va esdevenir el dinamitzador de la protesta estudiantil. El setge i posterior assalt policial al convent dels Caputxins de Sarrià suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.

La Caputxinada : frares compromesos amb el país i la llibertat / Clara Fons i Duocastella
Fons i Duocastella, Clara


Barcelona : Mediterrània, 2016
127 p. : il. ; 21 cm (A la caputxina) 
ISBN 9788499794303

Tres dies de resistència i dignitat. Tres dies de març que van marcar un abans i un després en la història recent del nostre país. Mig segle després de La Caputxinada, aquest llibre presenta un punt de vista inèdit: el dels frares del convent de Sarrià que van acollir entre els seus murs els integrants de l'assamblea constituent del SDEUB, el primer sindicat d'estudiants democràtic en temps de la dictadura, fent front al setge de la policia franquista i a la pressió de tots els poders fàctics. La Caputxinada revela també les conseqüències que va tenir pels frarse la seva col·laboració amb la lluita antifranquista: amenaces i coaccions des dels sectors més intransigents de l'Espanya dels seixanta, però també un corrent de solidaritat, fraternitat i obertura a la convulsa societat catalana de mitjans del segle XX. (Editorial).

Movimiento estudiantil catalán bajo el franquismo : una construcción interrumpida / José manuel Rúa Fernández
Rúa Fernández, José Manuel


En: 145414 "Resistencia ordinaria" : la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963-1977) ; Tébar Hurtado, Javier (Ed.). València : Universitat de València : Fundació Cipriano García de CC.OO de Catalunya, 2012. p. 123-133

La Memòria antifranquista dels seixanta i setanta a Granollers / Eduard Navarro i Domènech
Navarro i Domènech, Eduard


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 401-410
 (Moviments socials) 

Del SEU al SDEUB : la protesta estudiantil a la Universitat de Barcelona (1956 - 1968) segons els dietaris de la Facultat de Filosofia i Lletres / Agustí G. Larios
García i Larios, Agustí


En: 136246 1960 - 1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Museu d'Història de Catalunya : Cossetània, 2012. p. 173-186
 (Ideologia, cultura i identitats) 

El Moviment estudiantil a Barcelona (1965-1975) / Francina Espuny i Espuny ; [pròleg de Josep Maria Sòria]
Espuny i Espuny, Francina


La Garriga : Malhivern, 2010
175 p. ; 20 cm (Assaig, 9) 
ISBN 9788493612795

Aquest llibre és una aproximació a uns anys bàsics per a entendre el que va passar a Ctalunya a finals de la dictadura. Aquest estudi vol contribuir, amb una introducció divulgativa, al coneixement del moviment estudiantil contra el franquisme i, sobretot, pretén difondre el testimoni oral de persones que hi van estar directament implicades.

Una soledat massa sorollosa. L'extrema dreta i la catalanització de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1936)
Purcet, Aleix


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 55 (2007) , p. 95-125
Notes a peu de pàgina. Resum en català i anglès.

La consecució de l'autonomia universitària el setembre de 1933 concita grans transformacions en el funcionament de la Universitat de Barcelona. L'autonomia apareix com l'ocasió idònia per catalanitzar la docència universitària. Al mateix temps, neix un nou tipus d'associacionisme estudiantil d'identitat nacionalista que obté la representació única de tots els estudiants inscrits a la universitat. Contra aquesta ofensiva autonomista i catalanitzadora, es rebel·len un segment de catedràtics contraris al règim patronal i al bilingüisme i una minoria d'estudiants espanyolistes que, arran de la suspensió del Patronat després dels fets d'octubre de 1934, es comencen a organitzar. El SEU, Sindicato Español Universitario -falangista-, encapçala aquesta oposició a l'hegemonia catalanista i protagonitza violents altercats amb els seus adversaris. L'espanyolisme de nou cuny esgrimit pels falangistes incideix en el món universitari no sols a través del seu migrat associacionisme, sinó també de cercles literaris i empreses editorials en els quals aquells coincideixen amb la jove burgesia catalanista conservadora.

Memoria personal de la Fundación de SDEUB (1965-1966) / Francisco Fernández Buey
Fernández Buey, Francisco


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 6 (2006) , 12 p. (Dossier: Generaciones y memorai de la represión franquista: un balance de los movimientos por la memoria) 
Resum en castellà i en anglès.

Aquest article, escrit per un dels protagonistes del Sindicat Democràtic dels Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), analitza els motius del sorgiment dels sindicats lliures a Espanya. Narra com es va organitzar l'Assemblea Constituent del SDEUB, celebrada en el convent dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona)el 9 de maig de 1966. Analitza els principals documents que allí es van aprovar. Es deté en la resposta repressiva de la Dictadura franquista. I, finalment, analitza les causes de la crisi d'aquella organització democràtica dels universitaris antifranquistes catalans.

Entre el poder i la societat: el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 25 anys de democràcia juvenil / Xavier Domènech Sampere
Domènech i Sampere, Xavier


Barcelona : Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, 2008
125 p. ; 21 cm (Quaderns d'història, 1) 
ISBN 9788487064852

Entre sotanes i camises blaves: educació i socialització política dels joves en el franquisme / Francisco Morente Valero
Morente Valero, Francisco


En: 121029 Història i memòria. El franquisme i els seus efectes als Països Catalans. València ; Banyoles : Universitat de València : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2007. p. 133-152

Història del franquisme a Catalunya / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


Lleida ; Vic : Pagès : Eumo, 2006
375 p. ; 22 cm (Biblioteca d'Història de Catalunya, 9) 
Amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Bibliografia. Índex de taules i gràfics. Inclou cronologia i glossari.
ISBN 84-9779-414-1

Martí Marín ha elaborat una panoràmica completa i solvent de la dictadura franquista a Catalunya. Examina la naturalesa feixista del règim i n'explica la implantació a partir de la duríssima repressió política i cultural exercida pels vencedors. Exposa l'evolució política del franquisme i la sortida de l'autarquia, que va donar pas a una liberalització econòmica del règim. Analitza també les importants transformacions econòmiques i socials que el país va experimentar a partir de la dècada dels 60 i les repercussions en les condicions de vida, penoses els primers anys, i progressivament millors els següents. Remarca, finalment, com la manca de suport al règim de les noves generacions i l'àmplia mobilització social i política antifranquista van accelerar-ne la descomposició, que va donar pas a la transició cap a la democràcia.

Els Moviments estudiantils a Espanya, 1966 - 1975 / Francisco Fernández Buey
Fernández Buey, Francisco


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 146 (1991) , p. 8-13 : il.
Notes. Resum en català.

L'any 1966 es va fer l'Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Barcelona (SDEUB) als Caputxins de Sarrià. L'anomenada "caputxinada" va esdevenir una data mítica tant del moviment estudiantil com de la lluita contra la Dictadura franquista. Aquest article recorda les característiques d'aquest moviment estudiantil, des de final del 1966 fins el 1975, les seves analogies amb d'altres moviments estudiantils europeus, els seus objectius i la seva ideologia. (T.R.: C.R.).

Salvador Jové / José Luis Martín Ramos, Pere Rusiñol
Martín Ramos, José Luis


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 240 (octubre 1999), p. 31-35 : il. (Dossier. Testimonis de la resistència antifranquista, 2) 

"Laye": els intel·lectuals i el compromís / Barry Jordan
Jordan, Barry


En: Els Marges : revista de llengua i literatura. Barcelona, núm. 17 (9 1979), p. 3-26
Bibliografia i fonts. Notes.

Del Blau al roig: el camí de la revolta / José Luis Martín Ramos
Martín Ramos, José Luis


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 170 (1993) , p. 30-35
Bibliografia. Notes.

Segons l'autor, abans del mític Maig del 68 francès els universitaris espanyols (especialment els de Madrid i Barcelona) havien viscut ja el seu propi "maig" revolucionari durant el curso 1964-65. L'article analitza què va ocórrer en aquells moments en què l'autoafirmació estudiantil començà a quallar en formacions reivindicatives de tipus polític (la majoria se situaven des de Marx cap a l'esquerra) que traspuaven de forma genèrica i inel·ludible un clar rebuig a la Dictadura franquista i a les seves formes de control de la universitat espanyola. D'aquest entorn van sorgir moltes de les iniciatives que contribuïren posteriorment a la desitjada restauració democràtica.